Retrospectiva “Fronteres”

En un moment en què el concepte de frontera perd de vegades el seu sentit, en què certs fluxos financers o d’informació ignoren les barreres entre territoris, la seva existència és en canvi ben present en la vida de milions de persones a tot el món.

Amb aquest cicle que barreja ficció i documentals, la Unió Llatina vol conduir el públic a descobrir aquests llocs particulars on conviuen a tocar unes cultures molt pròximes i alhora diferents. Aquesta selecció d’obres de producció i direcció llatines proposa un viatge cinematogràfic fins al cor mateix de l’existència dels habitants dels dos costats d’aquests límits materials o imaginaris, i d’aquells que volen travessar-los a qualsevol preu.

Norteado, pel·lícula mexicana de Rigoberto Perezcano, ens du amb un to divertit a l’altre costat de l’Atlàntic, a la frontera nord-americana, per seguir les aventures d’Andrés, un jove granger del sud de Mèxic que, mogut pel desig de passar il·legalment als Estats Units, elabora els plans més inversemblants per aconseguir-ho. Una mica més cap al sud, a l’Amèrica central, entre ficció i documental, Ishtar Yasin Gutiérrez explica poèticament a El Camino el periple dels emigrants que per buscar treball intenten passar de Nicaragua a Costa Rica. Ho fa a través de la història de Saslaya, una nena de 12 anys, i del seu germà petit, mut, que marxen a la recerca de la seva mare. Amb Haïti Chéri, Claudio Del Punta aborda pel seu costat la problemàtica d’una frontera rarament filmada, la que separa Haití i la República Dominicana, la qual serveix d’escenari a nombrosos drames humans sorgits de l’emigració entre els dos països. Uns drames que coneixeran dos germans i una noia de mirada trista, Violette, en el transcurs del llarg camí que recorren entre Mali i Europa, filmats per l’espanyol Gerardo Olivares en la seva pel·lícula 14 kilómetros. També a Europa, cada dia nombroses persones intenten travessar-ne les fronteres interiors per anar cap a l’oest. Així, Nelu, habitant d’una petita ciutat situada a la línia de demarcació entre Romania i Hongria, coneix un emigrant turc en l’original proposició de Marian Crisan, Morgen...

El cicle reserva un espai important al documental, per exemple amb l’impressionant testimoniatge de Dag, estudiant de dret a Addis Abeba, forçat a abandonar Etiòpia el 2005. Un cop arribat a Itàlia, decideix donar la seva veu als qui han viscut l’infern dels camps de detinguts libis i la violència dels “passadors” que ell mateix va experimentar, a través del documental titulat Com un home sobre la terra, realitzat per Dagmawi Yimer, Andrea Segre i Riccardo Biadene. És també a través del record dels testimonis que revivim la història de vegades tràgica dels milers de cubans que el 1994 van decidir deixar Cuba amb embarcacions de fortuna, en el documental Dream Havana de Marks Gary. Per cloure aquesta exploració cinematogràfica, Les arrivants, documental francès de Claudine Bories i Patrice Chagnard, analitza amb subtilitat l’autèntica frontera virtual que existeix de vegades a les prefectures franceses: la distància que separa els assistents socials dels sol·licitants d’asil originaris de Sri Lanka, Mongòlia, Eritrea.