Com a factors de formació i d’instrucció, de producció, de difusió i de transmissió de coneixement, d’intercanvis professionals i econòmics, les llengües constitueixen un conjunt que no es pot reduir a un sol dels seus elements constitutius. Les llengües romàniques oficials (primera o segona llengua, o llengua estrangera) mantenen al mateix temps una estreta relació amb llengües autòctones que tenen estatus diferents: llengües nacionals, indígenes, criolls, llengües familiars, llengües d’escolarització o llengües de comunitats. Així doncs, les llengües oficials de la Unió Llatina se situen al centre de les problemàtiques educatives i de les preocupacions dels sistemes educatius.