|
Estat |
Data d’entrada |
Estat |
Data d’entrada |
|
Andorra |
21.10.2004 |
Honduras |
12.01.1972 |
|
Angola |
19.02.1997 |
Italia |
12.01.1972 |
|
Bolivia |
12.03.1985 |
Moçambique |
09.05.1994 |
|
Brasil |
12.01.1972 |
Monaco |
14.06.1984 |
|
Cabo Verde |
16.10.1992 |
Nicaragua |
18.05.1973 |
|
Chile |
26.11.1990 |
Panamá |
10.07.1995 |
|
Colombia |
06.07.1995 |
Paraguay |
12.01.1972 |
|
Côte d'Ivoire |
15.12.1999 |
Perú |
12.01.1972 |
|
Costa Rica |
08.07.1996 |
Portugal |
12.01.1972 |
|
Cuba |
19.07.1988 |
República Dominicana |
12.01.1972 |
|
Ecuador |
12.01.1972 |
Republica Moldova |
16.10.1992 |
|
El Salvador |
14.09.2006 |
România |
25.02.1980 |
|
España |
12.01.1972 |
San Marino |
21.02.1985 |
|
Filipinas |
19.09.1985 |
São Tomé e Príncipe |
16.10.1992 |
|
France |
12.01.1972 |
Sénégal |
22.06.1999 |
|
Guatemala |
14.06.1984 |
Timor-Leste |
19.11.2004 |
|
Guiné-Bissau |
08.11.1990 |
Uruguay |
28.01.1985 |
|
Haïti |
12.01.1972 |
Venezuela |
01.03.1990 |
Observadors permanents
L’Argentina, Mèxic, l’Ordre de Malta, i la Santa Seu.
Condicions d’adhesió
La Unió Llatina està constituïda pels estats de llengua i de cultura d’origen llatí que han signat i ratificat la Convenció de Madrid, i pels quals s’hi han adherit formalment.
L’organització engloba avui quasi la totalitat dels estats que són susceptibles d’integrar la Unió Llatina. Són, segons les recomanacions interpretatives establertes el 1992, els països que responen a un o a més d’un dels criteris següents:
-
criteris lingüístics (llengua oficial neollatina, llengua d’ensenyament neollatí, llengua neollatina utilitzada com a mitjà de comunicació a la vida quotidiana i als mitjans de comunicació);
-
criteris lingüisticoculturals (hi ha una literatura significativa en llengua neollatina –premsa escrita majoritàriament en llengua neollatina, tant en latirada com en nombre de títols, televisió amb una forta proporció de llengua neollatina, ràdio amb forta presència de llengua neollatina);
-
criteris culturals (herència directa o indirecta d’un patrimoni de la Roma antiga al qual els estats manifesten la seva fidelitat i el perpetuen, sobretot per l’ensenyament del llatí i de les llengües estrangeres neollatines, per intercanvis culturals amb altres països llatins, –organització de la societat, sobretot en el pla jurídic– respecte de les llibertats fonamentals i dels principis generals dels drets humans i de la democràcia, de la tolerància i de la llibertats de cultes).