Seminaris

La Unió Llatina se sent obligada a considerar els factors vinculats a les circumstàncies geogràfiques pròpies de cada estat. El seu paper consisteix a participar en l’evolució de les llengües tot afavorint-ne l’ensenyament recíproc i plural en els espais regionals i/o transfronterers. Uns espais que d’altra banda generen dinàmiques de col·laboració. Així doncs, la Unió Llatina actua amb les seves sis llengües de treball ja que resulta la manera més adequada tenint en compte que cadascuna pot ser un element clau en un context transfronterer real o virtual. I amb més raó quan algunes d’aquestes llengües poden actuar com el que la didàctica plurilingüe anomena “llengües pont”, que són elements determinants de les estratègies d’accés a la comprensió.

La formació d’ensenyants en aquests contextos permet que els principals agents de la difusió de les llengües romàniques disposin dels instruments necessaris per a l’ensenyament de les diverses disciplines tant en el marc escolar com en l’extraescolar. Això permet reforçar igualment l’oferta dels sistemes educatius, però sense ocupar el seu lloc. L’objectiu és la preparació d’un marc pedagògic integrat per a les llengües romàniques, des la formació fins a l’educació dins uns valors, considerant la interculturalitat i la intercomprensió entre llengües romàniques i associades, etc.

Els temes seleccionats aborden les situacions sociolingüístiques en les regions frontereres, l’educació bi/plurilingüe en un context fronterer, les perspectives d’intercomprensió i les aplicacions pràctiques, així com la definició dels models d’interculturalitat. Aquest tipus de formació es destina als responsables i als agents de l’àmbit de l’educació lingüística de frontera i ha de conduir a la creació d’una estructura que permeti una integració curricular. Per poder ser funcional, la iniciativa s’ha de completar amb actuacions per elaborar recursos propis específics per a les regions en qüestió. I per fer duradors aquests procediments, s’han de seleccionar ensenyants locals per difondre’n la pràctica. Aquestes actuacions haurien de desembocar en la formació de xarxes de formadors (de països diferents) en diversos continents (sobretot Amèrica llatina i Àfrica) que puguin encarregar-se de la formació en els seus països respectius a curt termini.

Notícies sobre el mateix tema