Els pobles de llengua romànica són d’orígens molt diversos; tanmateix, tenen en comú el mateix patrimoni lingüístic i el mateix sistema de referències històriques, jurídiques i culturals. Per tant, és natural que aquesta família, encara que estigui dispersa en un territori ampli, estigui representada per una institució dedicada a la promoció i a la difusió de l’herència comuna i de les identitats del món llatí. Aquesta acció és més que necessària en aquests moments en què la preservació de la diversitat cultural constitueix una de les preocupacions més importants del món contemporani.
La Unió Llatina és conscient més que mai de la seva vocació, que és donar tota l’actualitat a la Convenció Constitutiva del 1954. La seva raó de ser és, de fet, oferir una expressió visible i un contingut concret a la solidaritat que ha d’unir els membres de la família llatina ireforçar els intercanvis amb els estats no membres.
Dins d’aquest esperit, la Unió Llatina vol elaborar, en un diàleg permanent amb els estats membres i els organismes intergovernamentals, sobretot regionals, els programes fundats en els principis de complementarietat i de subsidiarietat, orientats a la formació d’especialistes, al foment de la creació i a la promoció de les llengües i les indústries culturals. La Unió Llatina té l’ambició de treballar per revalorar l’herència comuna amb una visió plenament convençuda del rol que té la comunitat llatina al món d’avui.